Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis.
Del 14 de març al 15 de juny de 2025
Inauguració: Divendres 14 de març de 2025 a les 19:30 h.
“Art I paraula” és una mostra que busca els vincles entre els artistes visuals I els poetes, un trajecte des de la mirada del creador visual que amb la sev a obra vol retre homenatge a l’artista de les paraules i que recorre el camí d’anada i tornada de la xarxa d’unió entre el llenguatge escrit i el llenguatge visual.
Les mirades dels artistes de diferents generacions ens descobreixen la poesia d’ Ausias March, Ramon Llull, Joan Oliver, Salvador Espriu, V.A.Estellés,J.V. Foix, Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster, Carles Hac Mor, Joan Brossa i Àngels Moreno.
La relació entre art i poesia es remunta als inicis de la nostra història i cultura, la poesia com a generadora d’imatges i sensacions ha tingut sempre un fort lligam amb alló visual , el poeta ens ha apropat a la creació d’imatges i l’artista visual les ha plasmat en obra.
La creació d’imatges , sigui a través de la paraula o a través d’altres tipus d’expressió ha estat una realitat que ha deixat una forta petjada , el mateix Joan Miró no establia diferència entre poesia i pintura , en la seva obra la creació visual anava unida a la proposta intelectual , ho diu molt clarament Vicenç Altaió quan afirma que “Miró no feia cap distinció entre un poema literari i un poema plàstic”
Com deia Joan Brossa quan citava una frase de Fregoli “ L’art és vida i la vida és transformació”. I és aquesta transformació de la paraula en imatges i a l’inrevés la que volem mostrar en un petit recorregut per diferents obres duals on el poeta i l’artista es tornen unitat.
On comença l’artista visual i acaba el poeta és impossible d’esbrinar en creadors com Gerard Altaió definit com “artista del text” sempre experimentant a través de l’art conceptual i la paraula per explorar els límits dels significat. Ausiàs March és l’objecte del seu reconeixement, les seves obres complertes suporten el pes i equilibren el desajust de la cadira on ens recolzem .
Tampoc es poden definir els límits on situar la seva creació en el cas d’Ester Xargay , no podem definir-la amb una paraula exacta: poeta, video-artista, agitadora cultural? En aquest projecte ha desenvolupat una obra visual per apropar-nos a l’obra de Felícia Fuster, la poetessa que va desenvolupar una obra des de la figuració expressionista fins a uns paràmetres més abstractes.
L’art poètica utilitza tota la força expressiva del llenguatge per representar bé la utopia o bé la realitat, i els artistes plàstics han sabut captar , recollir i reinterpretar la força d’aquesta expressió. Aquesta força és la que va intuir Josep Guinovart en l’obra de Pere Quart “Decapitacions” de la que va afirmar que els poemes estaven vinculats a la tragèdia humana, formaven part de la història de l’home i a través de Pere Quart havia pogut reflexionar sobre el tema.
En el cas d’Amèlia Riera, una de les primeres dones que va sobresortir en la foscor de la postguerra abordant l’art des d’una posició d’avantguarda i que va saber fugirde l’informalisme imperant per crear un llenguatge propi que emparentava perfectament amb els dels poetes.El mateix Salvador Espriu li va dedicar un poema on deia “des de la nit em dreço a l’ordre” i ella des de la foscor del seu món fantasmagòric li dedicava una peça al poema dedicat a la casa del somni.
Francesca Llopis s’uneix amb Maria Mercè Marçal per fer una crida a la llibertat i al valuós món interior , tot unint els fragments del mirall múltiple d’una reflexió de dona que suma la mirada de l’artista, poeta, feminista, intel·lectual, mare, etc…en definitiva el caleidoscopi que ens apropa a les diverses possibilitats d’una realitat…
Carles Hac Mor explicitava parlant del seu “Filacteri d’infrallengua” que qualsevol cosa, qualsevol, podia ser un poema visual i Jesus Galdón va recollir el desafiament visualitzant el poema i convertint en realitat el pas de l’escriptura a l’art en una obra on no dir res és dir-ho tot.
Si qualsevol realitat pot ser expressió artística , la creada per David Ymbernon pren forma en la peça presentada a partir d’una anécdota de la biografia de Joan Brossa, l’experiència viscuda esdevé obra que ret homenatge al poeta des del món lúdic de l’artista que ha creat un univers de llibertat i creació on el color taronja predomina com a mostra de l’alliberament d’altres colors i d’idees preconcebudes i determinants.
La materialitat de la paraula es treballada per Mar Arza en una obra on el “Llibre de les Meravelles “ ens fa transitar entre la llum del llibre de Ramon Llull i la llum molt més real de l’obra de V. A. Estellés en una clara mostra de la capacitat de la poesia per obrir i ampliar la mirada creadora.
De la immaterialitat de la llum de les paraules transitem cap al material alquímic del ferro que treballat per Jordi Tolosa transforma les paraules de J.V. Foix dedicades a un altre poeta Joan Salvat Papasseit tot mesurant els parametres de profunditat amb mesures que fan immesurable l’expressió del missatge poètic/artístic.
Una mirada del futur cap el passat es fa realitat en l’obra de les dues representants de les noves generacions, Anna Llimós artista visual que fa material la paraula de la poetessa Àngels Moreno que ens descobreix un missatge a l’amor i la memòria.
Horari de visita lliure:
Del 14 de març al 15 de juny de 2025
Mesos de març a maig: Dijous i divendres de 17 a 20 h. Dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 14 h.
Mes de juny: Dijous i divendres de 17:30 a 20:30 h. Dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 14 h.
Tancat del 17 al 20 d’abril.