Traducció no oficial gentilesa de Google
Història del museu
Origen i informació del museu municipal
El Museu va ser inaugurat per la Festa Major de 1945 amb la col·lecció de ceràmica de Vicenç Ros Batllevell i nombrosos elements arquitectònics recuperats de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell, destruïda als inicis de la Guerra Civil.
En el Programa de Festa Major de 1945 podem llegir:
“El Museo Municipal, obra iniciada por el Sr. Alcalde y patrocinada por la Comisión Gestora Municipal, pretende ser la prueba viviente de las pretéritas vicisitudes martorellenses, en la que pueda constatarse además la evolución incontenible de los tiempos. Humilde en su origen, necesita el apoyo material y moral de los hijos de esta villa, que puedan aportar testimonios, aunque insignificantes materialmente, de alto valor arqueológico para cuanto pueda rememorar el esfuerzo, ingenio y constancia de las pasadas generaciones.
Reunir un Museo, archivo viviente, con material abundante, no es obra de improvisación. Necesita tiempo, de esfuerzo y sobre todo del paciente y selectivo acopio de restos, muchas veces olvidados y casi siempre despreciados. Por ello el Museo Municipal en esta primera fase de su iniciación, pretende ser solamente un estímulo para los martorellenses y una promesa para el mañana que pueda enorgullecernos, tanto por la riqueza recogida como por el afecto con que se reconstruya la vida martorellense de antaño”.
Vicenç Ros es va assesorar i va mantenir contactes amb persones de renom com l’historiador i crític d’art Joan Ainaud de Lasarte (1919-1995), membre de la Junta de Museus des de 1941 i director del Museu Nacional d’Art de Catalunya des de 1948, entre d’altres; l’historiador, arqueòleg i arxiver, Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), director de l’Institut d’Història de Barcelona des del 1917 fins al 1957, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres, entre d’altres; i l’arqueòleg Josep Serra i Ràfols (1902-1971), col·laborador de Pere Bosch Gimpera i membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1949.
La intensa activitat de Vicenç Ros, director, i la col·laboració d’Isidre Clopas Batlle, conservador, va permetre ampliar la col·lecció de ceràmica, incorporar peces de tot tipus i animar als habitants de Martorell i rodalies a portar objectes al Museu. En el fons documental de Vicenç Ros cedit per la seva família hi ha la còpia d’una carta del 13/03/ 1952 adreçada a la Junta de Museus que conté una relació del principal contingut del Museu:
“A la nau central de l’antiga església hi ha la façana “barroca” de l’església parroquial destruïda el juliol de 1936, coronada pels tres sants patrons de la vila. A les parets laterals i en grans plafons combinats hi han 2.400 rajoles gòtiques del segles XIV al XVI, 14 gàrgoles del segle XIII procedents de l’església destruïda i pertanyents a una església anterior. Un sarcòfag, rajoles, etc del castell de Castellvell de Rosanes, diversos enterraments romans. Una col·lecció de fòssils i sílex de la comarca. A les antigues capelles, cor, cambril i sagristia, les seves parets contenen 5 grans plafons de motius religiosos i sants, de ceràmica catalana policromada antiga. A les parets hi han unes 8.000 rajoles antigues catalanes policromades combinades a més de vitrines amb objectes donats per persones de la comarca. També hi han objectes romans procedents d’excavacions. A la part baixa del convent hi ha 2 enterraments ibèrics amb vidre i ceràmica tal com es van trobar; també es troben eines del camp i tres antics oficis de la vila, amb les seves casetes respectives. El que més destaca en el museu és la ceràmica antiga catalana i gòtica, la majoria procedent de Catalunya. Els entesos consideren aquesta col·lecció de ceràmica catalana antiga com la millor en quantitat i qualitat”.
L’any 1951, Vicenç Ros va visitar el celler de la Vinya Nova (Collbató – El Bruc) convidat pel seu propietari Joan Rogent, nét de l’arquitecte Elies Rogent i Amat. El Sr. Rogent va fer donació al Museu d’una bóta “vaixell” i la resta les va adquirir el Sr. Ros per tal de reconstruir a la planta baixa un celler monàstic. En destaquen dos contenidors monumentals, “vaixells” anomenats “El Galió” i “La Galiona”, de 40 càrregues, fets amb fusta de roure i cèrcols d’alzina.
El 1956 es va fer efectiva la donació de Vicenç Ros Batllevell mitjançant una escriptura on hi consta una detallada relació de peces de ceràmica, tant rajoles com pots d’apotecari, plats i plates; restes paleontològiques (ullal i molar d’elephas antiquus, entre d’altres); vaixells i bótes de vi així com estris de celler; dos enterraments ibèrics amb aixovar i l’instrumental de l’espardenyer i el cadiraire.
El 1959 es va inaugurar l’anomenat mirador després de l’adequació d’algunes de les antigues cel·les dels frares caputxins. Actualment hi ha l’oficina-biblioteca-arxiu.
En un procés que no està tancat i bàsicament gràcies a les donacions el Museu ha anat ampliant els seus fons: la ceràmica, el fons etnològic, l’arqueològic, el fons d’art, el fons documental, la biblioteca i l’hemeroteca.
El fons de ceràmica es va veure incrementat l’any 1972 amb l’adquisició, per part de l’Ajuntament, de la col·lecció de ceràmica del pintor Joaquim Mir i Trinxet, instal·lada en un principi en un edifici construït expressament aleshores, el Memorial Vicenç Ros, de la plaça de la Font de la Mina. Des de 1990 aquest espai es va convertir en sala d’exposicions i aquesta col·lecció està dipositada al Museu Municipal, en procés de restauració.
El 2003 el museu va ampliar els seus fons amb la donació del llegat del polifacètic artista local Jaume Amat i Bargués (1924-2003). El 2009 un nét del fundador, Manuel Coll Ros, va cedir més documentació sobre el seu avi en els diferents àmbits d’actuació (museu, ajuntament, negocis i família) que en aquests moments s’està catalogant i que s’ha d’afegir a la que ja va dipositar al Museu l’any 1995.
Des de 1989 s’han dut a terme treballs de rehabilitació de l’antic convent de Caputxins i de restauració dels fons del Museu que van culminar el 2005 quan, coincidint amb el 60 aniversari de la seva inauguració, es va reobrir al públic la planta baixa de l’edifici.
Els personatges
Vicenç Ros i Batllevell (Martorell, 1883-1970)
Fill primogènit de Joan i Madrona. La seva família tenia arrendat el molí fariner de Can Bros i regentava una botiga de compravenda de grans a la plaça de la Vila.
Va anar a l’escola pública de Martorell i als catorze anys va entrar a treballar al despatx d’un comerciant de farines de Barcelona. Combinava la feina amb els estudis de comptabilitat i dret mercantil i tres o quatre cops l’any anava a Martorell carregat amb una maleta grossa plena de rajoles recollides en els enderrocs d’edificis de Barcelona.
L’any 1906 va morir el seu pare i amb els avis molt grans es va haver de posar al capdavant d’un negoci familiar que tenia més deutes que guanys. El molí fariner feia anys que no funcionava i l’activitat comercial es limitava a la compra i venda de productes com civada, blat de moro, faves, mongetes, cigrons o garrofes. Vicenç Ros va ampliar l’oferta subministrant sofre, sulfat, sal i guano, entre d’altres. El 1907 es va casar amb Josepa Saus Villarreal i van tenir quatre fills.
El 1912, després de la mort dels avis, va iniciar la construcció d’un molí fariner a la carretera de Piera invertint tots els seus estalvis i reorientà el negoci cap a la molta i la comercialització de farines. El 1917 va posar en funcionament la primera fàbrica de sulfat de coure de l’estat espanyol i l’any 1926 va substituir el molí per una moderna fàbrica de farina segons el sistema “Daverío”.
Després del cop d’estat de Primo de Rivera (23/09/1923) es va nomenar un nou consistori i uns mesos més tard (20/04/1924) es va constituir una nova corporació amb Vicenç Ros com alcalde. Aquell mateix any la família Ros-Saus es va traslladar de la plaça de la Vila a la nova torre d’estil noucentista de la carretera de Piera, decorada amb arrimadors i plafons de rajoles, model que, uns anys més tard, Vicenç Ros repetiria al Museu Municipal.
Va deixar l’alcaldia entre el 28 d’abril de 1926 i el 30 d’octubre de 1927 quan tornà a ser elegit alcalde. Va dimitir del càrrec al febrer de 1930 però va continuar com a regidor fins a començaments de 1934. El desembre de 1933 va assistir com a delegat de l’Ajuntament de Martorell a l’enterrament del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià.
La mort del seu amic Francesc Santacana i Romeu l’any 1936 el feu marxar de Martorell i no hi tornà fins acabada la Guerra Civil. El 1940 va formar part de la comissió gestora de l’administració municipal designada pel governador civil de la província en qualitat d’alcalde-president. Fou reelegit a les eleccions convocades per decret el 1948 i es va mantenir en el càrrec fins la seva dimissió el juny de 1951. La seva aportació com alcalde va ser l’estabilització de la hisenda municipal i les millores urbanes, entre d’altres.
Per iniciativa personal i a partir de la seva col·lecció de ceràmica va fundar el Museu Municipal que fou inaugurat per la Festa Major, el 15 d’agost de 1945. El 6 d’octubre de 1946, l’Ajuntament nomenà a Vicenç Ros director perpetu del Museu Municipal i a Isidre Clopas Batlle, cronista de la vila, conservador perpetu.
Entre la inauguració del Museu Municipal i la signatura del document de donació efectuada el 17 de juliol de 1956 s’havien incorporat més objectes, tant per gentilesa de Vicenç Ros com d’Isidre Clopas, i també per la generositat d’altres veïns i veïnes del municipi. És en aquest moment que es decideix donar-li el nom de Museu Municipal Vicenç Ros.
Isidre Clopas Batllle (Martorell, 1913-2001)
Va néixer al carrer de Sant Antoni, al barri de Rosanes. Fill únic de Pere i Paulina. Tot i el seu pas efímer per l’escola, el mestre Josep Rucarols li va saber tocar la fibra sensible, li va transmetre l’amor per la història i li va despertar una gran curiositat per les humanitats. Va treballar com assalariat a la farinera de Vicenç Ros.
Historiador autodidacta, cronista municipal, creador de l’Arxiu Telobis. Va arribar a ser conservador del Museu Municipal (1945) i de L’Enrajolada (1967). Va recol·lectar tot tipus d’objectes i va promoure donacions de molts martorellencs i martorellenques o de localitats properes.
A més va ser acadèmic corresponent de la Real Academia Hispano Americana de Cadiz des de 1967, així com de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, des de 1972 i Delegat Comarcal de la Comissaria Provincial d’Excavacions Arqueològiques.
Autor de nombrosos articles i publicacions com: Resumen histórico de Martorell (1945), Anecdotologi d’en Francesc Pujols (1953), El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la Guerra de la Independencia (premi Sant Jordi 1961, de la Diputació de Barcelona), Notas históricas de la Iglesia parroquial de Martorell (1960), Història i llegenda del pont del Diable de Martorell (1963), Lluís de Requesens, el gran olvidado de Lepanto (1971), Josep Palet, tenor de fama mundial (1979), Evocació històrica de les festes de Sant Antoni Abad a Martorell (1985), Historial de la fotografia i el cinema a Martorell (1990), Toponímia històrica de Martorell (1991), Ceràmica catalana decorada i terrissa popular (1991).
Col·leccions
La ceràmica
Constitueix el fons més important del museu i està integrat per la col·lecció Ros i la col·lecció Mir.
El componen 350 peces de forma (plats, pots d’apotecari, gerres…), de procedència i estils diversos, i unes 15.000 rajoles, entre les quals destaquen els muntatges dels arrimadors del mateix Vicenç Ros fets amb rajoles de mostra i rajoles de la vela catalanes, corresponents a diferents èpoques i estils; frontals d’altar i composicions religioses (Sant Isidre llaurador – signat per Miquel La Puja-, Sant Roc, El Calvari, Mare de Déu del Roser, Sant Joan Baptista, l’Aparició de la Mare de Déu de la Mercè –atribuït a Llorenç Passoles-, Misteris del rosari ); plafons de sants; la sèrie de plafons de les caceres; el plafó de la batalla dels gats i les rates (al·legoria del setge de Perpinyà); els conjunts de rajoles gòtiques de paviment valencianes o catalanes, les rajoles de “Pedralbes”; les rajoles d’arts i oficis catalanes, rajoles de fruites i verdures; composició heràldica amb l’escut de les famílies Bohils, Alemany i Dusay; el plafó d’Andròmeda i el monstre, de Tommaso Bruno (ceramista italià del segle XIX). El Museu Municipal també conserva una petita col·lecció de terrissa popular, una part de la qual és obra de Josep Botifoll, terrisser de Martorell.
Els elements arquitectònics
Els elements arquitectònics i escultòrics del museu són de procedència diversa, alguns de martorellencs, com les gàrgoles de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Martorell destruïda a l’inici de la Guerra Civil (1936) d’on també procedeixen els sarcòfags dels Rosanes i Torrelles (segle XIV) i les làpides sepulcrals de Josep Caymó (1757), Antoni Sanso (1750) i Miquel Arquer (1718); un sarcòfag, un capitell i uns relleus del monestir de Sant Genís de Rocafort; i un relleu amb l’escut de la caserna de cavalleria. Del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron es conserven una clau de volta, un escut de salvaguarda reial, una pedra commemorativa, un capitell, una cartel·la i una gàrgola, adquirits per Vicenç Ros, així com unrelleu gòtic d’una verge amb nen i un fris amb escuts romboïdals sostinguts per angelets procedents del convent de les monges Jerònimes de Barcelona, que havien estat a la Torre Betlla del carrer de Pere Puig de Martorell abans de la seva destrucció (1957).
El fons d’art
El conjunt més important és la donació de Miquel Bultó d’obres de Lluís Rigalt, Pau Rigalt i Agustí Rigalt (olis, aquarel·les i dibuixos); la resta són obres dipositades al museu per diferents motius, entre les quals destaquen els dibuixos de l’artista martorellenc Jaume Amat i Bargués; els olis de Francesc Planas Dòria (1879-1955), Magí Oliver Bosch (1877-1964), Miquel Salas Suau, Josep Amat i Gaspar i algunes obres anònimes procedents segurament de l’antic convent de Caputxins.
El fons etnològic
Constitueix, després de la ceràmica, el fons més important del Museu, tot i que un elevat percentatge no pot estar exposat al públic. L’integren: eines del camp; un torn de terrisser; eines i estris dels tallers de corder, fuster, cadiraire, boter, espardenyer, baster, esmolet; el carro del vi, estris per a l’elaboració del vi i el cultiu de la vinya, un conjunt de bótes i “vaixells”; la Minerva, la primera impremta de Martorell; materials relacionats amb els ferrocarrils; puntes de coixí i brodats de punt de creu, entre d’altres.
Materials arqueològics
La col·lecció d’arqueologia està formada per materials procedents de les excavacions efectuades a les voltes de l’antiga església del convent dels Caputxins, al jaciment arqueològic de Santa Margarida, a la plaça de l’Església, a Sant Bartomeu, a la vil·la romana de Martorell-Enllaç, a la zona del peatge de Martorell. El Museu també conserva materials de les Torretes, Sant Genís de Rocafort, la Bòbila Bonastre, el castell de Rosanes, el castell de Sant Jaume (Castellví de Rosanes), Empúries, la Baldanya, Can Simó i Can Raimundet (Sant Llorenç d’Hortons).
Altres fons
El fons paleontològic i geològic
La tradició de recol·lectar fòssils per part d’aficionats naturalistes o científics especialistes a la zona de Martorell i rodalies ve d’antic i és anterior a la creació del Museu Municipal. Es tenen notícies d’una col·lecció de fòssils d’un mestre d’escola creada a partir de les recol·leccions efectuades en sortides o excursions amb els alumnes.
La suma de petites col·leccions particulars fonamentalment de fòssils de mol·luscs marins constituiran la base del fons paleontològic i geològic del Museu Municipal.
A Martorell i el seu entorn es poden trobar abundants fòssils d’invertebrats (mol·luscs, equinoderms, artròpodes, etc) que testimonien la presència del mar fa 16 milions d’anys. El Pou del Merli en aquesta època es trobava a la zona costanera d’un mar d’aigües càlides i poc profundes.
En aquest indret els gresos o sorrenques han proporcionat un bon nombre d’ostres, bivalves (petxines), gasteròpodes (cargols) i altres organismes marins. També entre els gresos, en unes capes d’argiles, s’han localitzat plantes fòssils i el seu estudi ens indica una vegetació de clima subtropical similar a la de la Costa Blanca, on també s’han localitzat jaciments de mamífers, rèptils i plantes fòssils igual que al Serrat de les Forques i la Serra de les Torretes.
Per la seva importància paleontològica i ressò ciutadà cal destacar la troballa d’unes restes de defensa (ullal) de l’Elephas antiquus (elefant) l’any 1953 a la zona coneguda com la Font del Mamut, mentre es feien obres a la carretera nacional, i un molar de l’espècie Gomphotherium angustidens (mastodont).
Les armes
El Museu té una petita col·lecció d’armes entre les quals destaquen una espingarda, trabucs, pistoles, escopetes amb baioneta, espases, punyals, ganivetes, algun casc, una cuirassa i una polvorera.
El fons numismàtic: monedes i medalles
Petita col·lecció de medalles, plaques commemoratives i monedes procedents de context arqueològic (Castellvell de Rosanes, Santa Margarida, etc).
El fons documental
Aquesta secció està formada pel fons de pergamins municipals, documentació escrita de masies i altres indrets, llibres antics religiosos, de farmàcia, medicina, literatura, etc. , gravats i estampes, l’hemeroteca, l’arxiu d’imatges i una biblioteca que intenta reunir publicacions especialitzades sobre ceràmica, i sobre història local o de la comarca, a més d’altres especialitats com història de l’art o arqueologia. Destaquen, entre d’altres, la documentació personal de Vicenç Ros i Batllevell, del periodista martorellenc Josep Canals “Tet” i la correspondència del filòsof Francesc Pujols.
La col·lecció Mir
La col·lecció de ceràmica del pintor Joquim Mir i Trinxet (Barcelona, 1873-1940) va ser adquirida per l’Ajuntament de Martorell l’any 1972 i va ser instal·lada al Memorial Museu Vicenç Ros, un edifici construït expressament a la plaça de la Font de la Mina en homenatge al fundador del Museu Municipal, inaugurat al juliol de 1973. Està integrada per 781 peces entre rajoles, plats i pots d’apotecari.
Predominen les agrupacions de quatre peces de rajoles de mostra dels segle XVI al XIX, de diferents èpoques i estils, i les rajoles d’oficis catalanes i valencianes. Pel que fa a les composicions, la majoria son de temática religiosa (plafons de sants de factura catalana o valenciana) i destaca per damunt de tot la del Sant Sopar que porta la data incorporada 1[7]62.
L’edifici del Museu, un antic convent de frares caputxins
El Museu Municipal Vicenç Ros ocupa des de 1945 una part de l’antic convent de Caputxins, un edifici construït entre 1687 i 1721 segons les pautes caputxines, sota la direcció de fra Hilari de Prats (+ 1695 en accident d’obres) i posteriorment del mestre d’obres Antoni Rey.
El convent està situat damunt la Roca dels Archs, als peus de la Serra de les Torretes. Aquesta roca era mig partida i formava una depressió. A la part dreta, més baixa, es construí l’església, i a la de l’esquerra, el refetor i les cel·les. L’església, dedicada a Sant Ferran, era d’una sola nau amb absis rectangular coberta per una volta de mig punt i diverses capelles laterals per banda que es comunicaven entre si. Darrera l’altar hi havia el cor i la sagristia i al damunt d’aquest, la biblioteca. Als altars laterals hi havia les següents advocacions: la Divina Pastora, els proto-màrtirs de l’orde, la Sagrada Família, Santa Rosa de Lima i Sant Pròsper. La benedicció solemne de l’església tingué lloc el 26 de setembre de 1700 i les despeses les va assumir el Dr. Pere Joan Esteve.
El claustre era senzillíssim, de planta quadrada, amb vint pilars que sostenien l’embigat de la coberta i al centre el pou de la cisterna que presenta una llinda de pedra amb la data gravada de 1722. Aquesta i l’ala davantera es van construir entre 1711 i 1721. A l’est de l’església hi havia el refetor o menjador dels frares, que va servir de capella mentre va durar la construcció del lloc de culte. A ponent, el convent tenia l’horta en uns terrenys adquirits l’any 1687 a la família Vultor coneguts com les Illes Sobiranes.
El 1713 els caputxins van obtenir la llicència per a conduir l’aigua cap a l’anomenada font del convent. Entre el convent i la vila hi havia una vinya propietat dels frares i muntanya amunt un bosc amb una petita capella dedicada a Sant Francesc i un Via Crucis.
Els frares caputxins no van ser exclaustrats definitivament fins l’any 1835. Durant la Guerra de la Independència (1808-1814) havien estat deportats a França i l’edifici del convent s’havia utilitzat com a caserna per les tropes napoleòniques. Entre 1820 i 1823 (Trienni Constitucional) els caputxins també havien sigut expulsats i el convent convertit en fort de la Milícia Nacional.
L’any 1840 el bosc i la vinya foren venuts per l’Estat i el 1842 l’edifici fou cedit a l’Ajuntament amb la condició que es dediqués a actes benèfics o instructius. Entre 1842 i 1868 s’hi va instal·lar l’Hospital Sant Joan de Déu. La comunitat religiosa de les Mercedàries el va ocupar del 1860 al 1869 i el refetor del convent es va dedicar a escola per a nenes.
El 1870 l’Ajuntament acordà destinar l’església i el refetor a escola pública i així va ser fins a la construcció de la nova escola, l’any 1935. El projecte de Josep Lluís Sert va suposar la desaparició de part de les dependències del convent i amb el trasllat de l’escola a la nova seu després de la guerra civil, la resta de l’edifici va quedar abandonat fins l’any 1945, quan s’hi va instal·lar el Museu Municipal. Aquest ocupa l’antiga església, una part de les cel·les dels frares i altres dependències del convent, com la casa del pare guardià, la biblioteca, el celler, la cisterna i espais de magatzem.
COM ARRIBAR-HI
El Museu Municipal Vicenç Ros només pot visitar-se mitjançant visita guiada i és necessari realitzar reserva prèvia trucant al 93 774 22 23 o contactant a museus@martorell.cat.
Trobareu els preus, descomptes i gratuïtats a l’apartat ‘Informació’ dins la pestanya ‘Reserves i tarifes‘.
Altres dades:
Adreça: Av. Vicenç Ros i Batllevell, s/n, 08760, Martorell
Horaris: Prèvia reserva
Telèfon directe de contacte: 93 774 22 23