JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SANTA MARGARIDA

Situat a la plana de l’Anoia trobem el jaciment arqueològic de Santa Margarida, que s’articula al voltant d’una església romànica, de finals del segle XII, i d’una masia del segle XVI. Els terrenys que ocupa, juntament amb els de l’antic monestir de Sant Genís de Rocafort, van ser cedits al municipi pel seu propietari, Pau Sendrós, el 1967. La seva voluntat era que el lloc fos destinat a la recerca arqueològica, i aquesta no es va iniciar fins al 1972 de la mà del Centre d’Estudis Martorellencs. Des de 1981, el projecte d’investigació està integrat en el programa de recerca del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Santa Margarida presenta una extensa i continuada seqüència històrica, encara en procés d’estudi, que va des del segle V fins als nostres dies, documentada a través d’una densa estratigrafia que adquireix gran interès si la relacionem amb el seu emplaçament a la vora de la Via Augusta i d’una àrea estratègica entorn del Pont del Diable i el pas del Congost, on es connecta la part baixa del Llobregat i el pla de Barcelona amb la depressió prelitoral i s’accedeix al Penedès, l’Anoia, el Bages i el Vallès Occidental. Els elements que caracteritzen tot el conjunt són: una església romànica de finals del segle XII construïda sobre les restes d’una paleocristiana del segle V; una necròpolis que
cobreix un ampli ventall cronològic, del segle V al segle XVIII, amb una gran varietat tipològica de tombes; un conjunt de sitges localitzades a l’interior i exterior de l’església construïdes a la primera meitat del segle XI tot ocupant la sagrera; un conjunt d’estructures associades a l’església, que s’hi relacionaven directament o indirectament, de funcionalitat funerària, religiosa o d’hàbitat, i una masia del segle XVII construïda sobre una estructura del segle XVI i amb presència d’alguns testimonis del segle XIV.

Part del jaciment està museïtzat i a l’interior de la masia es pot visitar l’exposició monogràfica.