Jaume Monés
13/12/2024
La sala d’exposicions de l’Enrajolada Casa-Museu Santacana acull des d’aquest divendres Entre pigments, una mostra col·lectiva de dos artistes de Martorell -Àngel Linares i Josep Díaz-Galera- i un d’olesà, Pere Bernadó. Son 40 quadres, que combinen estils tan variats com l’expressionisme, el realisme o el paisatgisme. El regidor de Cultura, Sergi Corral, i la directora de Museus de Martorell, Yolanda Insa, han acompanyat els tres artistes en una inauguració seguida per prop d’una cinquantena de persones.
Tot va començar A El Racó de l’Art, l’establiment d’articles de belles arts que l’Àngel Linares va regentar al carrer d’Eusebi Planas de Martorell durant vint anys -del 2000 al 2020-. En Josep Díaz-Galera i en Pere Bernadó n’eren clients, però poc a poc la botiga es va convertir “en un punt de trobada i reunió per parlar de temes pictòrics”, com expressa Díaz-Galera. Un cop tancada la botiga, la voluntat de fer alguna cosa plegats s’ha materialitzat ara en un mateix espai a Pigments, a proposta de Museus de Martorell.
Díaz-Galera aporta a la mostra 16 quadres d’estil realista que mostren la seva evolució: “Hi he portat una representació de tot el que feia i el que faig ara: hi ha pintura a l’oli, aquarel·la i un parell d’obres puntillistes, estil que darrerament he començat a explorar, i del que exposo un parell de façanes de Martorell”. Completen el seu repertori motius de llocs ben emblemàtics, com ara Montserrat, Venècia, París o racons de Suïssa. “Són llocs icònics que he visitat, pels que he sentit alguna cosa especial i n’he deixat constància”.
Després d’haver fet alguna exposició a la capella de Sant Joan fa molts anys i una de fotografies de quadres temàtics de Montserrat aquest any a la Biblioteca, Díaz-Galera s’ha vist en cor d’exposar al costat de Linares i Bernadó.
Àngel Linares aporta a Entre pigments un total de nou quatres “amb el mar com a protagonista”. El seu actual lloc de residència, Segur de Calafell, l’ha portat a inspirar-se en el Mediterrani i a representar-lo de molt variades formes, sempre amb el toc expressionista que el caracteritza. “Hi surten vaixells, tempestes, onades, la Copa Amèrica, el nom de la meva néta Alma i fins i tot una clucada d’ull a Martorell”, un joc de paraules acord amb la ubicació de l’exposició.
L’Àngel Linares ja dibuixava des de ben petit, inspirat “pels grans pintors que coneixem, com ara Picasso o Dalí, i també els de Martorell. Poc a poc, em vaig motivar per pintar i exposar”. Com a resultat ha fet col·leccions on interpreta a la seva manera temàtiques tan diferents com “la Guerra del Golf, Ràdio Martorell, la dona i els parts, els noms de persona, el cosmos…”. Sempre a partir de l’ús dels colors vius i llampants i de la predominància de les formes geomètriques.
També des de ben petit va començar a interessar-se per l’art Pere Bernadó, que es reconeix estilísticament “com a un paisatgista. He provat de pintar altres motius com natures mortes o marines, però no m’hi trobo a gust”. En viure quasi a la falda de Montserrat, la seva obra s’ha impregnat de tot el paisatge que envolta aquesta muntanya màgica, així com “la varietat d’estacions i el color verd, que des del primer moment que vaig pintar m’ha atret i que miro d’incloure en tots els meus quadres”.
Bernadó utilitza l’espàtula d’una sola mida per a pintar els seus quadres a l’oli, en lloc de fer servir els pinzells. Reconeix que aquests “se m’embrutaven i s’assecaven i em vaig proposar d’utilitzar una altra tècnica. En canvi, vaig agafar l’espàtula i m’hi sento molt còmode”.
