L’artista franco-suïssa Amélie Ducommun, actualment resident al Baix Empordà, ha inaugurat aquest divendres al Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis l’exposició Melodies secretes del mar. Ducommun ha estat acompanyada pel regidor de Cultura, Sergi Corral, i el regidor d’Agenda Urbana i Planificació Urbanística, Albert Fernández. En acabar la presentació, l’artista hi ha fet una visita comentada als assistents.

Amélie Ducommun explora des de fa més de 20 anys sobre el temps i la memòria a través de l’art, posant especial atenció en l’aigua i en la seva capacitat de creació de mapes de memòria, records i emocions.

“Parlo del mar i de la natura, especialment de la Costa Brava, on he treballat. Diferents maneres de pensar el temps, com l’estratificació de la memòria. Faig mapes de records de llocs que he vist. Cada dia caminava per una cala de la Costa Brava i al paisatge trobava nous records que reactivaven d’antics, i els superposava en diferents capes en la meva pintura, com en la memòria”, ha explicat l’artista.

El seu treball té un ressò particular avui dia, en un món tan veloç i agitat en què existeix una evident manca de poesia, elegància i coherència. Hem de triar constantment. Hem de crear-nos opinions decidides i clares. I és amb aquesta manera de ser i actuar com s’esborra la memòria col·lectiva a favor de l’individualisme i la immediatesa, alterant la relació amb el passat.

“És una oda als espectacles grandiosos, als elements naturals que ens envolten i al miracle de la vida. I no obstant això, a vegades en l’enrenou de la nostra vida, oblidem el sentit de l’existència, d’aquest temps que tenim. Oblidem que pertanyem a un tot, potser també ens donem massa importància a nosaltres mateixos. Falta nuvolositat, zones grises”, ha dit.

Ducommun ha afegit que en la seva obra “hi ha oscil·lació entre la visió micro i macroscòpica de l’espai. Al final és com una nebulosa d’emocions de llocs que has vist. Una resposta a un món radical que cada dia ens fa posicionar. Jo soc una persona més de grisos i pintar la memòria és plasmar aquesta ambigüitat com a espai contemplatiu”.

A Melodies secretes del mar “hi ha instal·lacions de flors que creixen de les pintures, escultura feta amb closques de la platja, pintura en paper japonès amb oli, acrílic o gravats amb diferents capes fines que es barregen”, ha detallat.

La seva obra, que es podrà contemplar al Muxart fins al 22 de setembre, ens reconnecta amb la necessitat de no oblidar, de retornar a la poesia que ens habita, d’albirar novament l’elegància de les coses i de reviure la memòria que ara ens és nebulosa.